Doctorat per les universitats de Wisconsin (1953) i Cambridge (1955), des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània. Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb A.J.Heeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors. Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977. De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia. El desenvolupament dels polímers conductors contribuirà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne les dimensions.