Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Edimburg i a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1949. A partir del 1957 inicià la seva carrera com a crític i professor a les universitats de Cornell, Londres, Lausana i Virgínia. Des del 1978, impartí classes a l’Escola d’Arquitectura de Princeton, de la qual fou professor emèrit. És autor d’obres de referència sobre la història i la teoria de l’arquitectura del s. XX i un lúcid analista dels seus conceptes fonamentals, com ara el racionalisme, el regionalisme, el nacionalisme, l’historicisme, el funcionalisme, la tecnologia, la composició, la tipologia i el postmodernisme, entre d’altres. Entre les seves obres destaquen Modernity and the Classical Tradition: Architectural Essays 1980-1987 (1989) i Modern Architecture (Oxford History of Art) (2002). Associat professionalment amb John Miller entre el 1961 i el 1988, projectaren la renovació i ampliació de la Whitechapel Gallery (1979).