Comprèn més de 6.000 illes i illots dels quals solament unes 60 illes són habitades, constituïdes per una variant local de granit i pòrfir (Åland-Rapakin) de la qual l’indlandsis pleistocènic s’ha endut retalls fins a l’Europa central. El clima és més moderat que no al continent (més de 100 dies amb temperatura superior als 10°C), i la neu té un gruix mitjà de 20 cm. L’illa principal és la d’Åland, i la segueixen en importància Lemland, Eckerö, Lumparland i Vårdö, amb una població de parla majoritària sueca (20.000) i amb tendència a la concentració, que ha fet abandonar els establiments perifèrics, però no les illes. La capital, i principal port, és Mariehamn (9.606 h [1981]). L’activitat econòmica més important és la pesca i una escassa agricultura, sostingudes per la indústria turística. Les illes tenen comunicació regular amb Estocolm i Turku per mar i aire.
A l’edat mitjana, les illes Åland formaven una unitat administrativa i pertanyien al bisbat d’Åbo. Aquestes illes foren de Suècia fins el 1809, en què, juntament amb Finlàndia, hom les cedí a Rússia (pau de Fredriksham). La fortalesa de Bomarsund, amb prou feines acabada després de vint anys de treballar-hi, fou destruïda per la flota anglofrancesa en la guerra de Crimea (1854). Durant la guerra de la independència finlandesa (1917-18), les illes foren ocupades pels suecs, però la Societat de les Nacions les atorgà posteriorment a l’estat finlandès, novament establert. L’arxipèlag gaudeix d’autonomia des del 1920, augmentada encara el 1951, i és administrat per un parlament propi (el landsting).