Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford. Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units. After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts. Per a l’autor només queden simulacres de moralitat. L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de cadascú. És una època “postvirtuosa”, marcada per l’emotivisme moral, de la qual són representants D.Hume, F.Nietzsche, encara que d’una manera amagada, i J.-P.Sartre. Les alternatives a aquesta avui inexistent tradició de la virtut és la tradició aristotèlica i la seva posterior interpretació: sant Tomàs d’Aquino. De les seves obres cal destacar: A Short History of Ethics (1966), After Virtue (1981), Whose Justice Which Rationality? (1988), Three Rival Versions of Moral Enquiry (1990) i First Principles, Final Ends and Contemporary Philosophical Issues (1990).