És un sincrotró de font de llum de tercera generació. La seva funció és visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats. L’edifici, parcialment subterrani i de forma circular, ocupa uns 20.000 m2 amb les instal·lacions adjacents i té un diàmetre de 140 m. Inclou tres components bàsics: l’accelerador lineal (LINAC), el propulsor sincrotró i l’anell d’emmagatzematge, de 270 m de circumferència, i 17 trams rectes disponibles per a la instal·lació de dispositius d’inserció. Aquests tres components combinats generen feixos d’electrons prèviament accelerats, els quals atenyen velocitats properes a la de la llum i una energia de 3 GeV. Un cop obtinguda a partir de la velocitat desitjada, la font de llum o radiació electromagnètica (de diferents longituds d’ona entre l’infraroig i els raigs X) es dirigeix a alguna de les línies de llum o laboratoris on és emprada en la recerca. La qualitat de la llum generada amb el sincrotró permet fer observacions molt més precises que les dels microscopis. Els camps d’aplicació d’aquesta tecnologia són múltiples, però destaquen molt especialment els de la nanotecnologia, la biomedicina, el disseny de fàrmacs i materials, la biologia molecular i l’anàlisi química i física.
Interior del sincrotró Alba
JoMV (CC BY 4.0)
El 2018 l’Alba disposava de vuit línies de llum operatives (raigs X tous i raigs X durs), destinades sobretot a biociències, matèria condensada (nanociència i propietats magnètiques i electròniques) i la ciència de materials. Aquest any eren en construcció dues línies més de llum (fotoemissió de baixa energia i alta resolució angular per a materials complexos i microfocus per a cristal·lografia de proteïnes). Genera unes 6.000 hores de llum anualment i ofereix en aquest període servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial. Des del 2012 allotja usuaris oficials procedents d’institucions de l’Estat espanyol i d’altres països.
Amb l’Elettra de Trieste i el Dafne de Frascati, era l’únic sincrotró de font de llum al sud d’Europa dels vint-i-dos que hi havia construïts a la Unió Europea el 2010.
L’Alba té l’origen el 1990, quan un grup de científics catalans encapçalats pel catedràtic de física Ramon Pascual de Sans proposaren la construcció d’un sincrotró a l’administració catalana. El 2002 el projecte fou aprovat pels governs català i espanyol, i l’any següent fou constituït el Consorci per a l’Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), societat que gestiona el projecte, el consell de govern del qual és format per membres dels governs espanyol i català, que en proveeixen el finançament a parts iguals, i el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. El mateix 2003 Joan Bordas fou nomenat primer director general de l’Alba. La construcció fou iniciada el 2006 en uns terrenys contigus entre aquesta universitat i el Parc Tecnològic del Vallès. El 2012 en fou nomenada directora Caterina Biscari.