Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials. A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori; les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí. Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril (festes de l’arbre de maig), per Sant Joan i per Sant Pere, per Santa Rosa (30 d’agost, a Tortosa), i d’altres. Al País Valencià, hom té notícia de les famoses albades de Sant Fèlix (segon diumenge d’octubre) a Castelló de la Plana i de les festes de Sant Vicent Ferrer (diumenge de Pasqüetes) i del Carme (16 de juliol) a València, on és conservada una melodia característica de les albades. A les comarques lleidatanes, les albades, a so de pandero i amb lletra de corranda, eren fetes a qualsevol hora del dia.
f
Música
Folklore
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.