Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI. Obligà Hug de Provença (tercer marit de la seva mare) a refugiar-se al castell de Sant'Angelo. Durant vint-i-tres anys (932-954) governà Roma i els Estats Pontificis. L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador. Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià (futur Joan XII) com a papa.