El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica. Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup. És autor de l' Île heureuse (1901; Musée des Arts Décoratifs, París), de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc. Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française (1924), gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats.