Albert de Brandenburg

(Berlín, 1490 — Magúncia, 1545)

Príncep elector i arquebisbe de Magúncia (Albert IV: 1514-45) i cardenal des del 1518.

Fill de l’elector Joan I Ciceró de Brandenburg. Intervingué directament en l’afer de les indulgències, causa de la Reforma protestant, enfront de la qual es mostrà primerament moderat, per raó del seu esperit tolerant i humanista. Fou amic d’Erasme i promotor de l’art renaixentista a Alemanya (protegí Dürer, Cranach, Grünewald). Adoptà una actitud més rígida després, però hagué de concedir als seus súbdits la llibertat de cultes.