De família benestant, es posà aviat al capdavant del negoci tèxtil patern, però s’arruïnà en les empreses de teatre que promogué tant a Barcelona com a Madrid. Figura representativa de la bohèmia de la fi del segle XIX, és recordat sobretot per un saborós anecdotari, de vegades apòcrif. Participà en activitats dels tallers de Frederic Soler i els seus amics i escriví diverses comèdies de costums, entre les quals destaca Don Gonçalo o l’orgull del gec (1891), que obtingué un gran èxit i dibuixa amb precisió canvis socials i generacionals significatius de la societat barcelonina del seu temps. Poc escrupolós a manllevar arguments d’altri, i fins i tot a incórrer en plagi, La germana gran (1891) i No es tan fiero... (1886) semblen originals. Més aportacions seves són, entre d’altres, les comèdies La noia gran (1880), Ves-te’n Anton (1899), Perdiu per garsa (1900) i Qui no té res que fer al gat pentina (1889), i adaptà al català obres de Moratín, Calderón de la Barca i Shakespeare, entre altres autors. És autor d’unes Reglas gramaticales ilustradas, mena d’aforismes en rodolins i d’Una grossa de pensaments en vers (1895), recull d’aforismes en el qual resta palès el seu decidit conservadorisme, tot i que de jove tingué tendències federalistes. En 1901-02 publicà a La Veu de Catalunya una sèrie d’articles amb el títol Trenta anys de teatre, de valor més pintoresc que documental (aplegats en un volum el 1975). Dirigí el setmanari Un Tros de Paper i col·laborà amb les sigles R.S. al Calendari Català del 1865 i amb el pseudònim Ramon Sanall a L’Embustero (1866). Amb Josep Feliu i Codina, sota el pseudònim Sanall i Serra, publicà el poema satíric d’actualitat La direcció del globo (Llanas i Castells, Albert de Sicília 1882). El 1898 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.
Albert de Sicília Llanas i Castells
© Fototeca.cat
Comediògraf.