Titulat com a arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de València, l’any 1982 ingressà a Alianza Popular (des del 1989, Partido Popular) i milità en les joventuts d’aquest partit (Nuevas Generaciones). Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat d’àmbit regional, fins que el 2009 hom el nomenà coordinador general del PP valencià. Al juliol del 2011 accedí a la presidència del partit.
L’any 1991 entrà a l’Ajuntament de Castelló, on fou regidor d’urbanisme i primer tinent d’alcalde. Elegit alcalde de la ciutat el 2005, fou confirmat en aquest càrrec el 2007 i el 2011. Diputat a les Corts Valencianes des del 2007, al juliol del 2011 fou designat per substituir Francesc Camps i Ortiz a la presidència de la Generalitat Valenciana, després de la dimissió d’aquest arran de l’encausament per un afer de corrupció. Fou investit en el càrrec el vint-i-cinc de juliol i, malgrat la majoria absoluta de què disposà, al llarg del seu mandat hagué de fer front al gran nombre de casos de corrupció al PP, sovint vinculats a càrrecs públics. Continuà, així mateix, el discurs anticatalanista dels seus antecessors en el càrrec. Després de les eleccions del maig del 2015 en què el PP perdé la majoria absoluta a les Corts Valencianes, anuncià la intenció de no optar a la reelecció com a president del PP. Al juliol renuncià l'escó a les Corts Valencianes i al desembre fou designat senador autònomic.