Duc de Mecklenburg-Schwerin (amb el nom d’Albert IV), fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia (germana del rei suec Magnus Erikson). El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec. La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I (1389), que es retirà en un monestir fins a la seva mort.