Vida i obra
Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué la menció d’honor en harmonia i fuga, i el premi d’honor de grau superior de composició i instrumentació. Amplià estudis amb Josep Soler, Franco Donatoni i Andrés Lewin-Richter. Fou professor dels conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa, de l’Escola de tècnics de l’espectacle de l’Institut del Teatre i del Conservatori Municipal de Barcelona, d'on fou director (juliol de 2008 - febrer de 2019). La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música electroacústica.
Alternant l’activitat pedagògica i la creació musical, la gran inflexió de Llanas com a compositor tingué lloc el 1984 en ser seleccionat el seu Trio BXR1 al prestigiós Premi Musicians Accord. Aquesta selecció li permeté veure estrenada l’obra al Carnegie Recital Hall de Nova York el 1985. D’altra banda, les Impressions per a veu i quartet de cordes (1984) i BXR6 (1985) li valgueren de ser seleccionat a la Tribuna de Joves Compositors de la Fundació March. Guanyador, el 1987, del Premi Ciutat de Barcelona per Seqüències per a orquestra (1986), aquesta composició fou el punt d’arrencada d’un major interès vers la música orquestral, el catàleg de la qual anà ampliant amb importants peces, com el Concierto para flauta conjunto instrumental (1987), el Concert per a guitarra i cordes (1988), el Concert per a clarinet i orquestra (1989) o la Simfonia per a orquestra (1993).
Posseïdor d’una gran habilitat en l’ús de les tècniques contrapuntístiques i d’un colorisme orquestral que conté algun regust ravelià, el 1989 obtingué el Premi Ciutat d’Alcoi per la seva obra De materia. La composició de Derivations fou guardonada amb el Premi Reina Sofia de Composició Musical (1996).
Els darrers anys, s'introduí en la música escènica i creà peces per a obres de Lluïsa Cunillé, com ara Dedins, defora (1997) i Passatge Gutemberg (2000).
Les seves obres han estat interpretades per, entre d'altres, l’ONE, l’OBC, l’Orquestra de la RAI, la Filharmònica de Londres, l'Orquesta Filarmónica de Poznan, el Quintet de l’Academia de Praga i els Solistes de Zagreb.
També escriví música per a muntatges escènics. Fou membre de l’Associació Catalana de Compositors i de l’Asociación de Música Electroacústica de España des de la seva fundació.
Bibliografia
- Casanovas, J.; Llanas i Rich, A. (1996): Joaquim Homs. Barcelona, Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura / Edicions Proa.