Albert Mallofré i Milà

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1926 — Barcelona, 9 de setembre de 2017)

Periodista i crític musical.

S'inicià amb col·laboracions en el setmanari de la seva ciutat, i fou corresponsal de publicacions esportives i col·laborador regular a Destino (1959-1974) i Jano. Del 1964 al 1996 treballà a La Vanguardia, on durant anys estigué al capdavant de la secció de Cultura i Espectacles. També col·laborà en programes radiofònics (Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i Catalunya Música) i, més esporàdicament, a la televisió. Promotor i impulsor discogràfic i de concerts i festivals de música, fou un dels principals introductors del jazz, el rock, el pop i la chanson francesa a Catalunya i l’Estat espanyol durant el franquisme. Fou l’únic periodista de l’Estat a entrevistar The Beatles en el seu concert a Barcelona el 1965 i promogé el pianista de jazz Tete Montoliu i els cantautors de la Nova Cançó. Publicà els llibres De Vilanova i la Geltrú: la memòria captiva en imatges i alliberada en fantasies (1998, amb Pere Marsé i Lluís Gené), la novel·la L’any passat a Valldordis (2000), el recull d'articles Con la música a esta parte (2004), i l’autobiografia Simplemente, vivíamos (2009).