Albert Pla i Álvarez

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 de setembre de 1966)

Albert Pla i Álvarez

© Alberto González Rovira

Cantautor.

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén. Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana. Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals. En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites. El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es donava, any que rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Convertit en un cantautor inclassificable però sempre identificat amb la provocació i la polèmica, el 1992 publicà el seu primer disc en castellà, No sólo de rumba vive el hombre, escollit millor disc de l’any a l’Estat espanyol per la revista barcelonina Rockdelux. La carrera de Pla topà amb la censura de la indústria discogràfica el 1993 quan pretenia publicar el seu següent disc, Veintegenarios, que contenia el tema La dejo o no la dejo, que alguns sectors qualificaren d’apologia del terrorisme. El disc no es publicà fins el 1997, rebatejat com Veintegenarios en Alburquerque i amb la col·laboració de Francesc Pi de la Serra i del cantant basc Fermin Muguruza.

Després d’editar Supone Fonollosa (1994), en què versionà textos del poeta Josep Maria Fonollosa, el 2001 publicà Anem al llit?, col·lecció de cançons de bressol, amb una versió de Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, i el 2013, a Cançons d’amor i de droga musicà poemes de Pepe Sales. El 2006 publicà el disc antològic Vida y milagros, i presentà l’espectacle musicoteatral El malo de la película. El 2008 lliurà material original a La diferencia, un treball que presentà en una gira en solitari, i l’any 2011, amb Pascal Comelade publicà Somiatruites, a partir de l’espectacle homònim. El 2015 estrenà l'espectacle Guerra i el 2018 Miedo (amb Raül Refree), dels quals es publicaren els corresponents àlbums.

Ha actuat en alguns films, entre d’altres Murieron por encima de sus posibilidades (2014), d’Isaki Lacuesta, del qual compongué i interpretà també la banda sonora. Dirigí, amb Lulú Martorell el documental Pepe Sales: Pobres pobres que els donguin pel cul (2007). Amb una presència freqüent als mitjans de comunicació, amb Quimi Portet i l’humorista Peyu presentà el programa paròdic Natura sàvia (2018-19) a Televisió de Catalunya. Ha publicat dues novel·les: Espanya de merda (2015) i Espanya en guerra (2020).