Albert Roig i Antó

(Tortosa, Baix Ebre, 28 de desembre de 1959)

Poeta i assagista.

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu (1976, amb Ricard Martínez i Pinyol) i Nós (1981), i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja (1989), al qual seguiren Que no passa (1990, premi Ausiàs Marc 1989), Vedat (1994, premi Carles Riba 1993), La vestidora i el dol (1998, premi Miquel de Palol), l’antologia Córrer la taronja (1979-2001) (2002), A l’encesa (2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater) i Els ulls de la gossa (2021), recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara desconeguts. L’any 2011 guanyà el premi dels Jocs Florals de Barcelona amb La tempesta. La seva obra poètica reivindica l’ús de variants dialectals, es nodreix simultàniament de la dislocació típica de l’estètica barroca, de l’hermetisme de la poesia moderna a partir del simbolisme i de l’accent en la pintura contemporània sobre la formalització.

També és autor d'antologies poètiques: L’escriptor de poesia. Poètica i antologia del segle XX (1991, en col·laboració amb Jordi Balcells) i L’artista de la paraula. Poesia catalana del segle XX (1993, amb Xavier Lloveras).

Ha conreat també l’assaig polèmic i literari: L’estiu de les paparres La societat secreta dels poetes (1992), El gos del poeta (1994), Creació del poema (1998), I pelava la taronja amb les dents. Ars amandi (2004), Gos. Vida de Rainer Maria Rilke (2016) i Posseït (2022), un recull de retrats breus de poetes com Miquel Bauçà, Gabriel Ferrater, J.V. Foix, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre d’altres. També és autor de les obres teatrals Lleons al jardí. Espill d’Abu Bakr i Roses de gos, representades el 2004 i el 2007, respectivament, entre d’altres. Amb Cecília de Florejats guanyà el premi de narrativa Cristòfol Despuig (2006) i és autor del text de la cantata Flor d’escarabat, amb música de Carles Santos i Ventura, estrenada a la Trobada de Corals Infantils del 2007, i Dido and Aeneas_Roses de Gos (2009).

L’any 2009 guanyà el premi a les llengües minoritàries Ciutat de Sàsser (Sardenya).