Albert Saisset

Un Tal (pseud.)

(Perpinyà, 1842 — Perpinyà, 1894)

Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París (1861-63); treballà amb Justí Durand fins que s’instal·là per compte propi. Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises. El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades, que fou una revelació. Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus: Cosas y altres (1888), Historis y coumedi (1888), Bestis y gen (1888), L’hourtoulana (1888), Proubem de riure (1889), Bingnas y donas (1889), Fablas y fabliots (1890), Countas de l’altra moun y d’aquest (1890), Jamecs (1890), Oun poc da tout (1891), Passa-Temps (1891), Barrajadís (1892), Plors y rialles (1893), Cansous (1893) i Pims y Pams (1893). El 1894 publicà una Grammaire catalane, interessant per a estudiar la llengua de l’època. Després de la seva mort sortiren encara vuit quaderns més de poesies: Pa la gen fis (1895), A tort y a trabès (1897), Oun moun de coses (1898), Bersous nous (1900), Lligiou (1900), Altre barrajadís, Cosas de Roussillou, Oun biatge a Barcelona. Dins el moviment de la primera Renaixença rossellonesa es diferencia per la seva voluntat de fer una literatura joiosa, satírica i popular. L’impacte que produí és sensible encara avui. Hom li ha retret sovint d’haver emprat una grafia inspirada del francès. Tanmateix, la selecció de la seva obra publicada el 1965 pel seu net Enric Pepratx-Saisset i Joan Marty, sota el títol Catalanades del Rosselló, amb ortografia normalitzada, mostra que aquest retret és, literàriament, ben secundari.