Albert Sánchez i Piñol

(Barcelona, 11 de juliol de 1965)

Albert Sánchez i Piñol

© Ferran Torné

Escriptor i antropòleg.

Estudià antropologia a la Universitat de Barcelona, i els anys noranta començà una tesi doctoral sobre els pigmeus, que no pogué acabar per la guerra civil que esclatà al Congo. L’experiència, però, marcà la seva obra literària, iniciada amb l’assaig Pallassos i monstres. La història tragicòmica de 8 dictadors africans (2000). Des d’aleshores ha publicat obres de ficció en les quals construeix un univers molt personal on conflueixen el seu bagatge d’antropòleg, la literatura fantàstica i de terror, i les influències d’autors com ara Kafka, Conrad, Poe o García Márquez. Després dels relats de Les edats d’or (2001), el 2002 publicà la novel·la La pell freda, que rebé una extraordinària acollida per part del públic i es convertí en una de les obres literàries en català més traduïdes i més venudes de tots els temps. La següent novel·la, Pandora al Congo (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006), tingué també una bona recepció, com també els contes Tretze tristos tràngols (2008).

Amb Victus. Barcelona 1714 (2012), una extensa recreació novel·lada de la guerra de Successió i la repressió borbònica a Catalunya, canvià de temàtica per centrar-se en un conflicte històric. Desproveïda d’elements fantàstics i relatada amb una gran cruesa, aquesta novel·la obtingué també una àmplia repercussió i donà lloc a polèmiques, en part per estar escrita en castellà (la versió catalana fou publicada l’any següent) i en part pels paral·lelismes amb el moment polític contemporani. El 2015 publicà la seqüela Vae victus, que aparegué simultàniament en català i castellà. Tornà al gènere fantàstic el 2018 amb la novel·la Fungus. El rei dels Pirineus, i el 2022 publicà El monstre de Santa Helena, una novel·la d'història i ficció. L’any 2019 publicà Homenatge als caiguts, un recull de relats curts emesos per la ràdio els anys 2006-08, i el 2021 Les estructures elementals de la narrativa, assaig no acadèmic fonamentat en l’experiència personal com a escriptor i com a antropòleg de les bases constitutives del relat literari en el sentit més ampli.

A banda, col·labora amb articles a la premsa diària. Alguns dels seus relats han estat objecte de versió cinematogràfica: el 2012 s’estrenà El bosc, pel·lícula dirigida per Óscar Aibar basada en el conte homònim de Les edats d’or, amb guió del mateix escriptor. Per la seva banda, el director francès Xavier Gens rodà Cold Skin (2017), versió cinematogràfica de La pell freda