Albert Sardà i Pérez-Bufill

(Barcelona, 1943)

Compositor.

Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler. Amplià estudis a Darmstadt (1972). Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano (1970), Isoritme (1971), per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue (1973), Cercles (1974), Vuit peces per a orquestra (1974), Apsara II, per a trio (1975), Quartet de corda (1976), Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència (1979) i Hora foscant (1981), per a cors, L’ombra (1979), Cordèlia (1979), per a conjunt instrumental i Rakme II (1984), per a piano i L’any de Gràcia (1992), sobre textos de Cristina Fernández Cubas; Selima (2000) i Un futur esplèndid (2008), ambdues a partir de textos de l’escriptor Miquel de Palol, per a òperes de cambra.