Adherit al nacionalsocialisme de Hitler, fou nomenat inspector general d’edificacions de Berlín el 1937. Ministre d’armament i construcció durant la Segona Guerra Mundial (1942), acabada aquesta fou condemnat a Nuremberg a vint anys de presó. Excarcerat de la presó de Spandau (1966), el 1975 s’instal·là en una localitat dels Alps de Baviera. Com a arquitecte pot ésser adscrit a un neoclassicisme colossalista i propagandístic no mancat de fites interessants. La Gran Cancelleria i el Camp de Mart a Berlín són les seves dues obres més importants. Publicà diversos llibres, com ara Erinnerungen (‘Memòries’, 1969) i Spandauer Tagebücher (‘Dietaris de Spandau’, 1975).