Format a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB),on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència (catedràtic des del 1978) Col·laborà amb A. de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón (1974-97). Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda (Barcelona 1965) Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona. Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça Barangué, a Granollers. Realitzà el cementiri de Sant Pere, a Badalona (1984), així com la biblioteca de Sant Feliu de Llobregat (1990-93).
El Centre d’Art Santa Mònica (1985-89), dels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón
© Fototeca.cat
També cal esmentar diverses obres a Barcelona que destaquen per la seva presència escenogràfica i minimalisme formal; és el cas dels edificis d’habitatges i oficines realitzats a la Vila Olímpica (1989-92), dels hotels Barcelona Sants (1992) i Hilton, a la Diagonal (1987-90), de les conversions en espai museístic tant del convent de Santa Mònica (1985-92, premi Ciutat de Barcelona 1989) com de la Casa de la Caritat per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (1990-93, premis FAD i Ciutat de Barcelona 1993), i de les diverses intervencions realitzades al moll d’Espanya, com el centre comercial Maremàgnum (1990-95), el Parc de l’Istme (1990-92) i la Rambla de Mar (1990-94, premi Fad 1995).