Féu estudis d’arquitectura tècnica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1931). Treballà en diverses empreses constructores. Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Xile. Hi residí a Chillán, fins el 1944, i més tard es traslladà a Santiago de Chile. Reprengué els estudis tècnics, i, el 1954, es llicencià en enginyeria civil a la Universitat de Xile. Atret pels freqüents seïsmes en el país, s’especialitzà en construccions afectades pels terratrèmols i en estructures de fusta. Dins de la seva obra constructora, cal destacar obres de relleu com l’Estadio Español de Santiago, la base xilena de l’Antàrtida a l’illa del Rey Jorge, la Casa Neruda de Santiago i obres singulars de fusta. Dedicat també a la docència, fou professor titular a l’escola d’enginyers de la Universitat de Xile, a les escoles d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Chile i a la Universitat Catòlica de Valparaíso. Fou fundador de l’empresa constructora Ingecil. El 1973 tornà a Catalunya. Treballà a la central nuclear d’Ascó, com a enginyer coordinador de la construcció dels edificis de contenció del reactor. Encara el 1990 era professor honorari a la Universitat Politècnica de Catalunya.