La capital és Edmonton. El migjorn és constituït per roques primàries i mesozoiques i cobert de dipòsits glacials que formen un sòl fèrtil, amb una capa superficial de terra negra, ocupat per praderies altes. El territori és drenat pels rius North Saskatchewan, Red Deer i Peace. El NE forma encara part de l’escut canadenc, plataforma de roques granítiques arcaiques arrasades per les glaceres quaternàries i amb llacs abundosos (Athabasca, Claire), rius (Athabasca, Peace) i el parc nacional de Buffalo. Terres baixes i grans planures formen l’interior de la província. Ocupen l’W les Muntanyes Rocalloses (mont Columbia, 3 747 m), on es troben els parcs nacionals de Jasper (325 km 2 ) i de Banff. El clima és continental fred (mitjana anual -4°C) i les precipitacions escasses (400 mm anuals). El vent chinook , procedent del Pacífic, eleva la temperatura hivernal. La indústria de la fusta és centrada als boscs del N. El centre permet una agricultura variada (cereals, arbres fruiters, horticultura i, a les praderies, extensos camps de blat). És també important el bestiar boví (carn i llet). La principal riquesa és l’explotació de les abundants reserves de petroli i de gas natural (88% i 50% de la producció canadenca el 1983). Hi ha també indústria petroquímica, alimentària i metal·lúrgica. La població, que es concentra a la meitat S de la província, és d’origen ètnic heterogeni: a una majoria d’origen britànic (45%), s’afegiren onades successives d’alemanys (14%), ucraïnesos (9%) i altres pobles europeus. La població indígena ha esdevingut molt minoritària. Els anys setanta del s. XX, la prosperitat derivada de l’explotació d’hidrocarburs accentuà de nou la immigració, provinent ara sobretot del continent asiàtic. Tot i el gran augment de la població durant aquesta dècada (més d’un 37%), la densitat és baixa (4 h/km 2 ). Edmonton i Calgary són les ciutats més importants. A finals del s. XVIII, les companyies Hudson's Bay i Northwest hi fundaren establiments comercials i controlaren la regió fins el 1870, en què, per compra, Alberta passà a formar part del domini del Canadà. A finals del s. XIX i principis del XX, les mesures que afavorien l’accés a la propietat de la terra atragueren un gran nombre de colons, i la població augmentà considerablement. El 1882 Alberta fou proclamada districte dels Territoris del Nord-Oest, i el 1905 província del Canadà. D’ençà del 1947, el descobriment de nombrosos jaciments de petroli i de gas natural la convertí en una de les províncies més riques del Canadà.
Llac Louise (Alberta, Canadà)
© Fototeca.cat