Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a col·laborar amb el seu pare. Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les col·leccions de moda de Balenciaga. Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística. Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC (1972) que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió. Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició espanyola. El 1989 la seva obra fou seleccionada en la mostra dels 40 fotògrafs més importants del segle XX que organitzà el Museu Metropolità de Tòquio, i també fou objecte d’una gran retrospectiva itinerant que conclogué al Centre Pompidou de París. El 1996 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts i el Premio Nacional de fotografia (2013). Publicà llibres de fotografia: La vida en los museos (1998), Autobiografía de un madrileño (2000), Shanghai (2000), Brasil: El hombre que veía demasiado (2000), El arte de la mirada (2002), Paisajes ordenados (2002), Metrópolis. (2003), La belleza oculta: Libia (2004), Un cuerpo vivo: La catedral de Santa María de Vitoria-Gasteiz (2007), Primera época (2007), Metro (2010).