Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció. Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro, de Mozart, i Tannhäuser, de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament. També programà obres de directors catalans, com Núria Espert i Mario Gas, i l’estrena d’obres inèdites arreu de l’estat, com Einstein on the Beach, per Philip Glass i Robert Wilson; L’Orfeo, de Monteverdi, a càrrec de Jordi Savall i Gilbert Deflo; Capriccio, de Richard Strauss, i Mathis der maler, de Paul Hindemith. Deixà el Liceu el 1997 per fer-se càrrec de la direcció de l’Òpera Estatal d’Hamburg, i més tard fou director de l’Auditori de la Filharmònica de Colònia.