A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux (1381) i els dominis de la casa d’Armanyac (1527, dot de Margarida de Valois), a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni (1470) de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran (1440-1522). Aquest fou pare de Carlota —casada (1499) amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra, rei de Navarra pel seu matrimoni (1484) amb la reina Caterina. Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França; portada la lluita a Bretanya, obtingué reforços de Ferran II de Catalunya-Aragó (oncle de la duquessa bretona), amb el qual s’entrevistà a València (1488). També intervingué en els assumptes de Navarra a l’època del seu fill; mort aquest, fou tutor del seu net, Enric II de Navarra, rei de Navarra. Del matrimoni (1527) d’Enric i Margarida d’Angulema, germana de Francesc I de França, nasqué Joana III de Navarra d’Albret, reina de Navarra, casada (1548) amb Antoni de Borbó, duc de Vendôme. Llur fill, esdevingut Enric IV de França, incorporà el ducat d’Albret —erigit el 1556— a la corona (1607).