Alcalá de Henares

Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la Campiña, situada on l’Henares s’eixampla, prop de la seva confluència amb el Jarama.

Fins al 1945 fou una ciutat eminentment rural, centre de la Vega d’Alcalá, amb importants conreus de regadiu (alfals, bleda-rave, arbres fruiters, hortalisses, cereals). Els darrers anys ha augmentat l’activitat industrial (filatures de cotó, indústria pesant de material ferroviari, productes farmacèutics i químics, ceràmiques, fàbriques de teules i maons). Té una universitat (fundada el 1977) i la Facultat Filosòfica Complutense, dels jesuïtes, fundada el 1894. Potser correspon a la Complutum romana. Els àrabs li donaren el nom actual. Fou reconquerida el 1088, i definitivament amb el castell, el 1118. Els reis de Castella la tingueren com una de llurs residències. El cardenal Cisneros hi creà el 1508 la Universitat d’Alcalá de Henares. Conserva molts exemples d’arquitectura mudèjar, però els monuments més importants són dels segles XVI i XVII: el palau dels arquebisbes, començat al segle XIV, que deu la seva fama a les ampliacions del segle XVI, dirigides per Alonso de Covarrubias; l’església magistral (1497-1509), obra de Pedro Gumiel, de gran austeritat i de formes encara goticistes, i la universitat, començada per Gumiel i continuada per Rodrigo Gil de Hontañón, autor de la façana, obra mestra del plateresc evolucionat.