Alcanadre

Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).

El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana. Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros. Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen. Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar. Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies. Mou les hidrocen trals de Huerto (potència instal·lada: 80 kW) i de Bierge (80 kW). El territori comprès entre el Cinca i l’Alcanadre, al S de la serra de Guara, fou disputat entre els bisbats de Roda i de Jaca i, després, pels de Lleida i d’Osca, llurs successors. Fins al final del s XI hom intentà de fixar el límit entre els dos bisbats al Cinca; però en la partició del 1080, l’Alcanadre, entre la serra de Guara i Ballobar, esdevingué el límit occidental del bisbat de Roda, el qual, en línies generals, es mantingué en una butlla d’Innocenci III (1203), tot i que Barbastre i d’altres parròquies veïnes passaren a dependre d’Osca. Aquest límit perdurà fins al 1956.