Establert al vessant d’un tossal testimoni (381 m), envoltat per un ample meandre del Guadalop, la facilitat de comunicacions amb Saragossa, Reus i Barcelona li dóna un caràcter estratègic que el fa cap de la Tierra Baja d’Aragó. És centre de subàrea comercial dins l’àrea principal de Tortosa (cereals, vi, fruita, oli). És el mercat principal de la Tierra Baja i de part dels pobles de la comarca catalana del Matarranya. Al costat de les indústries derivades de l’agricultura (refineria d’oli amb capacitat superior a les 5 000 t/any; fàbrica de conserves) hi ha petites plantes industrials de material refractari, de construcció de remolcs agrícoles, de manipulats de paper, de pasta de paper, que aprofita la palla de cereals, i una deshidratadora d’alfals.
La població prehistòrica ha deixat algunes pintures rupestres a la cova de Val del Charco del Agua Amarga. Sembla, per l’etimologia del nom (‘les esglésies’), que la població dels s. VIII-XII romangué cristiana mossàrab. Alfons I d’Aragó prengué, el 1117, Alcanyís, però fou perdut novament el 1134. Ramon Berenguer IV de Barcelona el reconquerí definitivament el 1157 i li concedí una carta de població. Alfons I de Catalunya-Aragó cedí Alcanyís als cavallers de Calatrava, que hi establiren la comanda d’Aragó. Jaume I sortí d’allí cap a la campanya valenciana. Hi foren celebrades corts el 1250 i en d’altres ocasions. Carles V concedí, el 1526, a Alcanyís una carta magna que independitzava la vila de la tutela de Calatrava. Els privilegis i franqueses foren suprimits el 1591.
El castell que domina la població té la façana principal (s. XVIII) que segueix la fórmula pròpia dels palaus aragonesos, amb torres als costats. A l’interior hi ha restes de l’època medieval: un petit claustre gòtic (~1300); la capella, romànica (s. XII), d’una sola nau, amb restes del sepulcre plateresc de Juan de Lanuza contractat per Damià Forment (1537); la torre de l’homenatge, gòtica, que en el seu primer pis té una sala decorada amb frescs del s. XIV d’estil francogòtic i que representen temes al·legòrics i, possiblement, la presa de València per Jaume I. Rehabilitat, és utilitzat com hospedatge (parador nacional).
Vista de la torre de l’homenatge del castell d’Alcanyís
© C.I.C. - Moià
El centre vital de la ciutat és la plaça, on s’aixequen la llotja (s. XV), la casa de la ciutat, amb façana típica del renaixement aragonès i, a l’altre extrem, la col·legiata, començada el 1736, amb una façana monumental, que és un dels millors exemples del tipus barroc en planta còncava. Conserva una torre gòtica, resta d’un temple anterior. L’interior és de tres naus amb capelles entre els contraforts, on hi ha taules d’escola aragonesa (s. XV-XVI). Entre d’altres edificis, sobresurten l’església dels carmelites calçats, amb un portal barroc (1695) i interessants exemples de cases senyorials de l’època medieval (s. XIV-XV) i dels segles següents.