Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana. Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià (1921) i en fou elegit secretari (1924). Des del 1921 era també membre del parlament italià. Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953. Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República (1946). Anticomunista i europeista, col·laborà molt estretament amb els EUA i obtingué per a Itàlia un ajut important del Pla Marshall.