Visqué, alternativament, a Europa i al seu país; fundà a La Paz el diari “Los Debates” (1915). Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre (1940). La seva gran obra és Pueblo enfermo: contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos (1909-10), requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent. Com a historiador escriví una Historia de Bolivia: la fundación de la República (1920-29). És autor de les novel·les Wata-Wara (1904), reelaborada a Raza de Bronce (1919), Vida criolla (1905), etc, en les quals tracta, amb tècniques modernistes, la situació de la comunitat indígena. Publicà les seves memòries ( La danza de las sombras , 1934).