És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes (preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc). En l’ús intern (begut o per administració parenteral) l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral. L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l’organisme es realitza seguint la via glucolítica. Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts; provoca una acció analgèsica profunda i prolongada. L’alcohol és considerat com a aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l’individu, expressat en quilograms; qualsevol quantitat superior hom la contempla ja com un trastorn (alcoholisme).
m
Alimentació
Química
Farmàcia