alcohol polivinílic

m
Química

Resina sintètica soluble en aigua, obtinguda mitjançant hidròlisi del poli (acetat de vinil).

Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura

les propietats de la qual (especialment viscositat i solubilitat) depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular. És obtingut per hidròlisi àcida (amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent) o alcalina (amb metanolat de sodi en metanol anhidre). Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat; la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials. L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i la major part dels solvents orgànics. Comercialment es presenta en forma de solucions aquoses, de pólvores, d’objectes emmotllats, de pel.lícules i de fils. Els seus millors plastificants són el glicerol i l’aigua. A partir de solucions aquoses dóna pel.lícules transparents, resistents a l’abrasió, amb bona impermeabilitat als gasos i bona adhesivitat. Té aplicacions, principalment, en les indústries d’adhesius, paperera, tèxtil i de pintures. Serveix, a més, d’emulsionant i d’espesseïdor, i en són obtinguts articles emmotllats, revestiments de protecció temporal i pel.lícules fotosensibles. Finalment, és utilitzat en la fabricació d’acetals polivinílics.