Alcúdia

Alcúdia de Mallorca

Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe (260 m) i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi (la talaia d’Alcúdia, 444 m). Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc (475 ha pins i alzines) i la garriga (779 ha) o els pasturatges (437 ha), on es troben els béns propis del municipi (1 239 ha). Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera (albufera d’Alcúdia). La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal. Al secà (un 92% del total) es cultiven cereals, farratge, ametllers, figueres i oliveres. El 73% de la superfície és explotada pels seus propietaris. La ramaderia, en la qual predomina el bestiar oví i porquí, és un complement de les explotacions agràries. La pesca es caracteritza per la importància de la llagosta. Les activitats extractives consisteixen en l’explotació de pedreres de mitjans o carreus i margues per a l’elaboració de ciment (Son Fe); hi ha una antiga mina de lignit, a Son Fe, inactiva des del 1950. Entre les activitats industrials es destaquen les de les dues plantes de producció d’energia elèctrica, la de Port d’Alcúdia (construïda el 1957) i la de Murterar (inaugurada el 1981), que subministren electricitat a tot Mallorca i a Menorca a través d’un cable submarí. El 1963 foren instal·lats, al mateix indret, una planta embotelladora de butà i, més tard, uns dipòsits d’asfalt. El port, especialment condicionat per a la recepció de combustibles líquids i gasosos, ha experimentat un augment de tràfic notable i, el 1981, ha arribat a 105 875 t d’entrades i 425 146, de sortides; hi ha una base de submarins; manté comunicacions regulars amb Ciutadella (Menorca). Per al turisme compta amb 35 hotels [1980] i nombroses urbanitzacions i zones residencials d’estiueig que ocupen gran part de la costa. La ciutat (3 049 h agl [1981], alcudiencs; 20 m alt.) és situada sobre l’istme de la península del cap d’es Pinar. La seva funció estratègica ha condicionat el seu desenvolupament històric. L’origen de la ciutat actual es troba en la repoblació que seguí la conquesta de Jaume I i en el Repartiment (1229), bé que als seus voltants existí la ciutat romana de Pollentia fundada per Quint Cecili Metel l’any 123 aC (el teatre d’aquesta ciutat encara es conserva amb el nom de teatre romà d'Alcúdia), que fou destruïda pels vàndals el 421 i abandonada pels seus habitants. L’any 1957, per iniciativa de la fundació Bryan dels EUA, es realitzaren unes excavacions que descobriren un conjunt de cases i un tros de muralla. Alcúdia fou erigida parròquia el 1285, i, el 1289, Jaume II de Mallorca la constituí en municipi. El 1362 foren edificades les primeres murades les quals foren renovades al s. XVI, època de la qual daten, també, nombroses cases d’interès artístic. Reducte dels ciutadans en la guerra de les Germanies, fou premiada amb el títol de “ciutat fidelíssima” per Carles I, el qual li donà els mateixos privilegis que tenia Ciutat de Mallorca. Les servituds que la funció militar imposava als seus habitants provocà la despoblació d’Alcúdia, la qual fou contrarestada pels avantatges donats als nous habitants, en els capítols de repoblació del 1785. Les antigues murades, ruïnoses, foren enderrocades el 1943; són conservades, reconstruïdes, les dues portes principals (la de Xara i la de Mallorca o de Sant Sebastià). L’església parroquial és del 1893, però la capella del Sant Crist, de gran devoció popular, és del 1697. Dins el terme municipal es troben, a més de l’antic castell de Manresa, la cova de son Santmartí, paleocristiana, l’església de Santa Anna d’Alcúdia, del s. XIII, i el santuari de la Victòria, les caseries i pobles de Gatamoix, es Barcarès, Son Fe, es Malpàs i es Port d’Alcúdia, els dos darrers, parròquies.