aldosterona

f
Bioquímica

Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.

Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni.

És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes. És metabolitzada i conjugada al fetge. Al ronyó, en l’àmbit extracel·lular, reté sodi i permet la sortida de potassi; en l’intracel·lular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi. Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és controlada per la rennina i l’angiotensina i la seva secreció depèn directament de l’augment del nivell plasmàtic de potassi i inversament de les variacions dels volums intravasculars. La malaltia d’Addison i l'aldosteronisme són trastorns deguts a la manca i a l’excés d’aldosterona, respectivament.