Aldover

Aldover

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Ebre.

Situació i presentació

El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km2, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa. El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent (el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m) i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu. Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra, que significa ‘la caseta’. El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana. Així, el 1149 és documentat: in Aldover. El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, donà a l’església de la dita ciutat l’almúnia d’Aldover. Algunes terres foren donades a Guilabert i al seu vassall, el monjo cistercenc Ivan Anglico. El lloc pertanyé al terme general de Tortosa i com a tal fou de jurisdicció reial. La vila d’Aldover és força ben comunicada, bàsicament per la carretera C-12 d’Amposta a Lleida i Àger. El tren de Val de Zafán, que tenia estació a Aldover, és en desús.

La part NW és accidentada pels darrers contraforts de la serra de l’Espina o del Bosc de l’Espina. El canal de la Dreta de l’Ebre recorre tot el terme, de tramuntana a migdia, més o menys paral·lel al riu, entre aquest i la carretera estatal. A més d’abundants aigües subterrànies, elevades per pous, travessen el terme en direcció a l’Ebre el barranc de la Conca, el de Triadors i la sèquia del Braç Llarg, que ve d’Alfara. El terme és emplaçat sobre dues terrasses fluvials; la més baixa, on hi ha la vila, és formada per llims dipositats pel riu en èpoques geomorfològiques recents. La superior ocupa la major part de territori; és composta per còdols amb una coberta de taperot d’un gruix de 20 cm aproximadament, anomenada llosa i formada per conglomerats calcaris. El taperot calcari de les zones altes és cobert de vegetació mediterrània espontània: romaní, farigola, argelagues, romagueres, espígol, esparregueres, margalló, coscoll i alzinar. Al riberal, en canvi, predominen les associacions de plantes herbàcies (canyes i joncs) i també els salzes.

La població i l’economia

En el fogatjament del 1380 hi ha enregistrats 10 focs d’Aldover, i en el del 1583, 20. El 1718 tenia 71 h, i el 1820, 119. Al llarg del segle XIX la població augmentà ràpidament: 1.331 h el 1860; aquest creixement sembla que fou possible gràcies a les millores fetes en els regatges. Amb oscil·lacions, la població (aldoverencs) es mantingué fins al tombant del segle (1.278 h el 1887 i 1.380 el 1900) i a la primera meitat del segle XX disminuí una mica (1.267 h el 1920 i 1.215 h el 1930). És a partir del 1950 que es començà a produir un corrent migratori persistent vers Barcelona. Mentre aquest any la població encara era de 1.214 h, el 1960 el nombre d’habitants baixà a 1.021 h; el 1970 en tenia 925; el 1981, 862; el 1991, 823, i el 2001, 774. El 2005, però, la renovació del padró registrava un canvi de tendència: 833 h.

L’economia tradicional d’Aldover ha estat eminentment agrícola. A mitjan segle XIX, segons Madoz, hi havia 600 jornals de terra de primera qualitat, 2.800 de segona i 3.800 de tercera. Es produïa blat, oli, garrofes, llegums, hortalisses, blat de moro, fruites, cànem i lli. Hi havia alguns telers de lli ordinari i tragineria per a la conducció de l’oli. Altres fonts indiquen que hi havia també bestiar boví estabulat i d’altre bestiar per a la subsistència familiar, com també dos o tres ramats d’ovelles. Es pescaven anguiles i tenques i hi havia també molins de farina. Aproximadament fins a la fi dels anys quaranta, ja al segle XX, la producció agrícola continuà essent la tradicional. Al municipi d’Aldover la major part de les terres són dedicades al secà, on predomina l’olivera; es poden esmentar també algunes extensions d’ametller i d’avellaner. El regadiu és dedicat en gran part als arbres fruiters; els cítrics, una de les principals fonts d’ingressos, són conreats per a l’exportació. També es fan presseguers (és molt apreciada la varietat de préssec bresquilla) i, en menor quantitat, també hi ha hortalisses. En aquest tipus de conreu s’aprofiten les aigües del canal de la Dreta de l’Ebre i les aigües subterrànies que s’eleven amb pous i sènies. La població disposa d’una cooperativa agrícola, una comunitat de regants, un molí d’oli, un taller de metal·lúrgia i una petita indústria de fusta, entre d’altres establiments. Pel que fa a la ramaderia, és especialment representatiu el ram de l’avicultura. També hi ha ramats d’ovelles, granges de bestiar porcí i cria de conills.

Hi ha indústria derivada de l’agricultura (cítrics) representada per petites fàbriques.

La vila d’Aldover i altres indrets del terme

La vila d’Aldover, a 17 m d’altitud, s’estén al llarg de la carretera estatal, que fa d’eix de la població. A Aldover, o lo Dover, com també s’anomena popularment la vila, hi ha la plaça de l’Església i el carrer Major, a més dels de Sant Francesc, del Riu i de la Barceloneta. La població del terme es concentra a la vila, tot i que s’observa un procés de creixement urbanístic vers el N i l’E. Al pla de les Illes, un dels sectors que més s’han urbanitzat amb caràcter de segona residència, es troba la urbanització que porta el mateix nom (el Pla de les Illes). L’església parroquial és dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i Sant Jordi. D’estil neogòtic, és de tres naus, amb absis poligonal la central, i obrada amb maçoneria. Pel que fa a les festes aldoverenques, és tradicional de menjar comunitàriament la fogasseta, pel dijous llarder (pa rodó que es menja amb truita de carxofes). El 23 d’abril és la festa de Sant Jordi, patró de la vila, i se celebren diferents actes com una missa, un berenar popular i un ball. La festa major d’Aldover s’escau del 6 a l’11 de setembre, i és en honor a la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre). Al llarg de la setmana hi tenen lloc diferents actes, com les corregudes de bous, que es fan a la plaça que hi ha a la vora del riu, i un sopar de germanor que coincideix amb la diada de l’11 de setembre.

En diferents llocs del terme han estat trobats vestigis arqueològics diversos: a la vall del Llop, puntes geomètriques de sílex amb mitges llunes; a la Conca, davant l’estació, puntes de sílex amb peduncle i aletes; al Tossal, indicis d’un poblament preibèric, i a Casa Blanca, un establiment d’època romana.