Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella (1609), però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec. Fou capità de la Coronela de Barcelona (1634). En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb M.d’Espenan, governador francès de Leucata. Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat. Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de Garay, fou alliberat, ja en plena guerra, en un bescanvi de presoners. Lluità contra Felip IV a Barcelona, a l’Ebre i al front de Lleida i féu d’enllaç entre la generalitat i el Consell de Cent.