Aleix I Comnè

(Constantinoble, 1048 — Constantinoble, 15 d’agost de 1118)

Nomisma d’or amb les efígies del’emperador Aleix I Comnè (anvers) i de Jesucrist (revers)

© Fototeca.cat

Emperador de Bizanci (1081-1118).

Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I. Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron. Obtingué la submissió de Bitínia (1081); lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia; a la Tràcia, contra els petxenegs (1091), i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides. Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven perdent la iniciativa econòmica. Quant als afers religiosos, atacà els heretges bogomils i carregà d’imposts l’Església. La política interior del país fou influïda durant anys per la seva mare Anna Dalassè, enèrgica i intel·ligent.