Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid. Es donà a conèixer amb La media distancia (1984), llibre al qual seguiren El final del cielo (1990), Falso movimiento (1992), Punto de fuga (1992), Ciegas esperanzas (2000), premio Nadal; Nunca seré como te quiero (1995), Cristales (2002) i Un amor pequeño (2004), entre d’altres. Pel conjunt de la seva novel·lística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades.