Alejandro Obregón i Andreu

(Barcelona, 1920 — Cartagena de Indias, 11 d’abril de 1992)

Pintor, gravador i escultor.

fill de mare catalana i pare colombià. Encara infant, emigrà amb la seva família a Colòmbia, i s’establí a Barranquilla. El 1939 se n'anà als EUA, i es formà artísticament a Boston (1939-40), on estudià al Museum of Fine Arts School i féu també algunes exposicions. Fou nomenat vicecònsol de Colòmbia a Barcelona, on amplià la seva formació a la Llotja i al Reial Cercle Artístic i completà la seva formació amb estades a capitals europees. Tornà a Colòmbia el 1944 i aviat hi guanyà un gran prestigi. Ensenyà a l’ Escuela de Bellas Artes de la Universidad Nacional de Bogotá, on, més tard, fou rector en dues etapes (1948 i 1959), i degà. També dirigí la Escuela de Bellas Artes de Barranquilla. El 1949 es traslladà a París, on participà en les convocatòries de l’Exposició de Pintura Hispanoamericana els anys 1952, 1954 i 1955. El mateix 1955 retornà a Colòmbia, on impulsà el Moviment Nacional d’Arts Plàstiques i participà en la II Biennal de Sâo Paulo (Brasil). Es dedicà també a la literatura, on cal destacar l’obra Los cuentos de Juana , que escriví conjuntament amb Álvaro Cepeda Samudio. Fou influït per l’expressionisme abstracte i ha evolucionat vers un decorativisme basat en una generosa aplicació del color. Té etapes diferents i tendències que van de les tècniques naturalistes i l’expressionisme fins al simbolisme, passant per un perídoe d’inclinació futurista.