L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica. D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l'òpera còmica Lunnaja noc' ('La nit del clar de lluna'), i vaudevilles, que obtingueren gran èxit. En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana.
Excel·lí en la composició de romances, entre les quals destaca Solovej (‘El rossinyol’), (1823), amb text d’Anton Del’vig, que va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de l’òpera rossiniana El barber de Sevilla.
L’any 1825 fou desterrat a la seva ciutat natal, a Sibèria, després d’un procés per homicidi, que dugué a sospitar la seva implicació en el moviment desembrista. Després d’un viatge al Caucas, s’interessà per la música popular, i l’any 1834 publicà una col·lecció de melodies ucraïneses. Dos anys després tornà a Moscou, on continuà la seva carrera, amb un gran èxit, i on compongué obres incidentals per al teatre i quatre noves òperes, dues de les quals amb llibret shakespearià.