Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció. Fundà el Kamernyj Teatr (1914), que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència.
Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera (‘Apunts d’un director’, 1921), llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu. Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’interpretar amb la mateixa fortuna papers tràgics, còmics, opereta, pantomima i fins i tot espectacles musicals. Reorganitzà també l’escenografia, la qual omplí d’escales, plataformes en diferents nivells, jocs de llums, colors i efectes musicals.