Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial. Acabada aquesta, i nomenat cap del consell (1919), portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials. Signà el tractat de Nevilly (1919). Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia. Enderrocat per un cop d’estat (1923), fou afusellat.