Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca (1828-29) i en la campanya en contra de la revolució polonesa (1831). Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París (1856), final de la guerra de Crimea. Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols. El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov (1788-1842), decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries.