La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera (camells, ovelles, ases) i agrícola (tabac, cotó, blat). La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer (tèxtil) i transformador de productes agrícoles. Nus de comunicacions i aeroport. Universitat. Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus. Etapa obligada d’una de les vies de caravanes que partien de la Mediterrània cap a Pèrsia i l’Índia, Alep fou (~ 2000 aC) una de les principals ciutats hitites. Sotmesa successivament pels egipcis, assiris, perses, selèucides —que l’anomenaren Beroïa—, caigué finalment sota el domini àrab (~ 637). Passà després a les mans dels seljúcides, de Saladí, dels mogols i de Tamerlà i, finalment, de l’imperi Otomà (1516), en el qual —llevat d’un parèntesi egipci (1831-40)— esdevingué capital de província. Gairebé destruïda pels terratrèmols de 1822-23, molt afectada anys més tard per epidèmies de pesta i de còlera, no ha recuperat, fins els temps contemporanis, la seva antiga esplendor. Després de la Primera Guerra Mundial els francesos en feren la capital del muḥāfaẓa d’Alep. Les fortificacions d’Alep permeten de constatar el pas de les diverses dominacions. A la ciutadella, que domina la ciutat antiga, han estat trobades escultures hitites; la seva forma actual és dels s. XII i XIII. La gran mesquita omeia (715-717), inspirada en la de Damasc, fou refeta al s. XI. Al s. XII, l’antiga catedral fou convertida en la madrassa d’al-Ḥallāwāya. Posseeix un museu arqueològic.
Exterior de la ciutadella d’Alep, segles XII-XIII, a Síria
© Corel Professional Photos