Dret que tenen els veïns de pobles contigus de dur a pasturar llur bestiar a les terres compreses entre les eres d’un dels pobles i les de l’immediat, terres a les quals hom només pot pasturar de sol a sol.
L’origen d’aquest dret data del segle XIII; segons el dret especial d’Aragó vigent, ja no és una servitud legal, sinó que neix només pel costum o per contracte.