El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc. Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà. Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles (Vallespir). Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material, ornat tot amb pedres precioses. També dirigí l’explotació dels jaciments metal·lúrgics d’Arles i Montboló. Joan Alerigues continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a guardar-hi els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare de Déu del Pont de Perpinyà.