Llicenciat (1984) en filologia russa i bielorussa per la Universitat Estatal de Gomel’ i doctorat (1989) per l’Acadèmia de Ciències de Bielorússia, ha treballat com a professor. Al principi de la dècada de 1980 s’involucrà activament en diverses iniciatives a favor de la democràcia i formà part de l’anomenat Partit Clandestí Bielorús “Independència”, que tenia per objectiu promoure la segregació de Bielorússia de la Unió Soviètica i la formació d’un estat independent i democràtic. Coorganitzà les primeres protestes antisoviètiques (1987-88).
Participà en la fundació de l’associació de joves escriptors Tutéïxia (‘D’aquí’), de la qual ha estat president (1986-89), del Front Popular Bielorús i de la Comunitat Catòlica de Bielorússia. És membre de la Unió d’Escriptors Bielorussos (des del 1995) i del PEN-Centre bielorús (des del 2009). Ha estat director del Museu Literari Maksim Bahdanović (1989-agost del 1998), institució que sota la seva direcció acollí nombrosos actes públics sobre temes polítics, culturals i religiosos, i que fou seu de la redacció de Svaboda (1990), un dels primers diaris prodemocràtics de Bielorússia. El museu també era adreça legal de desenes d’ONG, entre les quals el centre de drets humans Viasnà (‘Primavera’), que havia fundat el 1996, i que, des del 2003, treballa sense estar reconeguda oficialment en compliment d’una sentència del Tribunal Suprem de Bielorússia pel paper que tingué l’organització en l’observació de les eleccions presidencials del 2001.
Membre del Consell de Diputats de l’Ajuntament de Minsk (1991-96), ha estat secretari del Front Popular Bielorús (1996-99) i vicepresident del BPF (1999-2001). Ha estat president el Grup de Treball de l’Assemblea de les ONG Democràtiques (2000-04) i vicepresident de la Federació Internacional dels Drets Humans (2007-16).
El 4 d’agost de 2011 fou detingut acusat d’evasió fiscal i, malgrat que la seva defensa assegurà que els diners que s’havien rebut als seus comptes bancaris eren per a cobrir les activitats de Viasnà, fou condemnat a presó i decomís de béns; el 21 de juny de 2014 fou alliberat. Arran del seu empresonament, tant activistes bielorussos com líders de la Unió Europea, governs de la UE i dels Estats Units denunciaren la seva situació com a pres polític. De nou, el 14 de juliol de 2021, fou arrestat i acusat de presumpta evasió fiscal.
Ha estat guardonat amb el premi Right Livelihood (2020), conegut com el premi Nobel de la pau alternatiu, i el premi Nobel de la pau (2022), juntament amb les organitzacions Memorial i el Centre per les Llibertats Civils.