La seva poesia evolucionà d’un primitiu hermetisme a un posterior intimisme: Per strade di bosco e di città (1954), L’apparenza non inganna (1966), Pietà dell’atmosfera (1970), Replay (1980), Climax (1990), Per strade di bosco e di città (1994), Poesie (2000), etc. Publicà nombrosos estudis sobre els principals pintors i artistes moderns i contemporanis, especialment italians.