És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana. Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells. En el primer cas l’aleta no es pot replegar (peixos cartilaginosos). En el segon cas, l’aleta es pot replegar (majoria de peixos ossis). Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa; els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes.
Les aletes són de dos tipus: imparelles i parelles.
Aleta dorsal d’una orca
© Fototeca.cat
Les imparelles, situades en el pla sagital del cos, poden constituir un únic replec continu, semblant al dels vertebrats primitius, però en general són diferenciades en tres aletes, aleta dorsal, aleta anal i aleta caudal o cua. La dorsal i l’anal es poden dividir en diverses aletes, sempre sostingudes per espines o radis articulats, sobre les apòfisis vertebrals. En alguns casos sofreixen transformacions. Els salmònids i altres peixos tenen la segona aleta dorsal desproveïda de radis, que rep el nom d’aleta adiposa. A vegades, com en les rèmores, una de les dorsals es transforma en ventosa. Altres transformacions tenen significació sexual (allargament d’alguns radis de l’aleta anal). L’aleta caudal és l’única que té una veritable funció propulsora i és armada sobre uns radis articulats a les darreres vèrtebres, i especialment en el darrer os vertebral (pigostil). La seva forma és molt variable: la dificerca és fusiforme i simètrica respecte al final de la columna vertebral; l'heterocerca té dos lòbuls de mida diferent, un dels quals conté el final de la columna vertebral (peixos cartilaginosos), i l'homocerca, dos lòbuls iguals (peixos ossis).
Les aletes parelles són soldades a les cintures escapular i pelviana (aletes pectorals i pelvianes). Les pelvianes tenen una posició relativa molt variable, caràcter usat en sistemàtica i filogènia. Les espècies més arcaiques les tenen en posició abdominal, i les espècies més evolucionades, molt més pròximes a l’extremitat anterior del cos. Llur forma varia també en moltes espècies. Alguns peixos que caminen sobre el fons tenen els radis de les pectorals lliures per tal de recolzar-se sobre el fons. En els peixos voladors, les pectorals tenen els radis molt prolongats, i donen lloc a una mena d’ales que els permeten de planar. Les pelvianes poden transformar-se sovint en ventoses. Les aletes parelles donen lloc evolutivament als apèndixs dels tetràpodes terrestres, i poden tornar a adquirir secundàriament la forma d’aletes en els mamífers aquàtics, com el cas de les extremitats dels pinnípedes, i dels membres anteriors dels sirenis i dels cetacis. En aquests, la cua es transforma en una aleta caudal, sense esquelet, situada en el pla horitzontal. Alguns cetacis tenen també una aleta dorsal, que no es troba en cap altre grup de mamífers.